Acabo de sortir d’una formació del Departament de Drets Socials sobre Podcasts, i la formadora no sabia que és un podcacher :-/ …només ha enumerat les principals plataformes privatives com Spotyfy, Ivoox o Youtube. I al preguntar-li per l’RSS ha indicat que es el que cal en algunes plataformes per pujar-hi el podcast, però en altres no cal… X-D
També ha dit que el primer podcast en català fou el de Pau Oliva (al que s’arriba amb una simple cerca a Google, perquè l’entrada del blog on apareix es titula literalment “Primer podcast en català”).
El primer podcast en català fou El Xarxoscopi.
Wikipedia
També ha dit que malauradament s’ ha perdut…
Però, ves per on, resulta que aquí us en deixo un fragment:
Molt bona intenció per part de la formadora, coneixedora de la dinàmica de producció d’espais d’àudio, però sense entendre la base i l’abast de transformació social que suposa… una mostra més del desconeixement de què és el podcàsting que hi ha en general… I que em veig obligat d’explicar altre cop.
El concepte de podcàsting existia molt abans que Ben Hammersly el popularitzés al seu article del diari The Guardian, l’any 2004. De fet la cosa era ja tant popular que l’any següent va ser paraula de l’any del diccionari Oxford.
I el podcàsting no es un format, sinó un sistema de distribució, els continguts del qual s’anomenen, per extensió, podcasts. Com podeu veure en la definició que en fa Podcasts.cat
La importància del podcast no està en els mitjans, la temàtica, el llenguatge que s’hi empra, etc. Sinó en la capacitat que te de difondre els continguts de forma oberta, lliurant-los directament al consumidor, en forma de subscripció, sense haver de dependre de broadcasters. Amb tot el que això suposa per a la llibertat d’expressió a l’hora d’evitar les traves de l’establishment, que domina els mitjans de comunicació, parlant, es clar, de difusió de mitjans audiovisuals.
